PROVA SELECTIVITAT

CULTURA AUDIOVISUAL - SÈRIE 3

1.1. Què és, en la narrativa audiovisual, el fora de camp?

El fora de camp Ès el terme que defineix l'acció que passa fora de la vista de l'espectador,
més enllà de l'enquadrament de l'espai decidit pel realitzador. Té una funció narrativa clara ja
que amaga conscientment algunes situacions que el director no vol mostrar, pot provocar
ansietat o portar a engany, fent pressuposar coses diferents a les que veritablement passen en
l'acció. Un exemple de l˙ús del fora de camp pot ser la mirada d'un personatge cap a una banda
del enquadrament i la seva expressió de pànic. L'espectador pot pressuposar que el
personatge ha estat testimoni díuna escena d'horror, però no en pot estar segur.


1.2. Expliqueu i descriviu què és un pla seqüència.

S'anomena pla seqüència a aquella seqüència audiovisual filmada en continuïtat en una
sola presa, sense talls ni interrupcions. La càmera es desplaça seguint una meticulosa
planificació que pot incloure diversos tipus díenquadraments, i per tant de plans.


1.3. Definiu el concepte d’eŀlipsi cinematogràfica.


Una el·lipsi cinematogràfica és una tècnica narrativa que consisteix en alterar la continuïtat
temporal per permetre avançar la història en funció de les necessitats del guió. L'el·lipsi es pot
resoldre en el muntatge amb una fosa a negre, un encadenat, una cortineta o qualsevol tipus
de transició, o es pot fer més evident si el salt temporal implica més que uns minuts o hores,
per exemple amb un pla que mostri com canvia el paisatge a través d'una finestra, com passen
les fulles d'un calendari o com es succeeixen les portades d'un diari.

Exercici 2


2.1. Analitzeu aquesta imatge basant-vos en els valors expressius i semàntics que hi
observeu.
Aquesta és una imatge del port de Barcelona, presa desde el mar, és pròpia de les cartes de record.
Cal destacar sobretot el punt de vista, ja que es tracta d'un panorama clàssic del port de la ciutat amb la muntanya de Montjuic al fons captat des de l'extrem nord de la façana litoral. En aquest cas ens trobem davant d'un gran pla general plantejat amb forma gairebé simètrica al voltant d'una línia horitzontal central delimitada per la costa. La meitat superior està dominada pel cel, i l'inferior pel mar. El tram central, el més
important en l'ordre de lectura, És el perfil de la ciutat amb Montjuic emmarcat entre la torre del
funicular i l'edifici Porta del Mar... És precisament el reflex d'aquests dos edificis, il·luminat l'un i
fosc l'altre, pràcticament l'únic que enterboleix el reflex de la part inferior de la imatge. En
aquesta meitat destaquen tan sols com una mena de línia de punts les dues paral·leles que
formen les bolles sobre el mar.
La textura aprofita perfectament líhora del capvespre en que està feta la fotografia per suggerir
perfils i ombres que es retallen sobre l'horitzó. Els petits punts de llum que delaten els edificis
ajuden a completar el conjunt de diferents textures de la fotografia.
Pel que fa a l'ús del blanc i negre, no es tracta d'una elecció casual, sinó díuna opció artística
que permet igual els colors del cel i del mar, convertint-los en un únic marc on destaca la
silueta de la ciutat.
A nivell compositiu es pot destacar la gairebé total horitzontalitat, només trencada per les dues
esgarrapades verticals dels dos edificis més alts als seus extrems i pel traç diagonal creat per
les bolles, que suggereixen un punt de fuga amb una certa continuïtat a les tres xemeneies de
l'Avinguda Paral·lel.
La il·luminació Ès natural, tot i que es juga amb líentrada de llum, ja que el diafragma obert
permet a l'autor el joc de grisos entre el cel i el mar que remarquen la simetria i l'efecte
d'horitzontalitat, donant a la vegada un aura de poesia al port de la ciutat.
Els valors semàntics de la fotografia ens porten a destacar com l'autor ha buscat un moment
del dia com és el capvespre en que la llum és especialment propÌcia per poder jugar amb
l'horitzó i retallar nÌtidament un dels sky-lines més característics de la ciutat de Barcelona.

2.2 Expliqueu detalladament les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a fer la fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.


Pel que fa a la fotografia de Andreas Kierulf es tracta d'una imatge feta al capvespre, amb poca llum natural, i, evidentment, sense cap opció pel fotògraf de realitzar una il·luminació artificial fora de la pròpia dels edificis. Per això l'autor ha utilitzat una obertura de diafragma alta.
El fotògraf s'ha situat a nivell de mar per fer la foto.
Podem destacar que no hi ha cap mena de manipulació digital posterior.

*El story el penjo demà, no l'he pogut escanejar*